Resum
Arnau de Vilanova (c. 1240-1311), un dels metges de més prestigi de l’edat mitjana
llatina, és autor d’una extensa obra que va contribuir a definir la medicina
com a ciència en el sentit escolàstic del terme. Utilitza els diversos gèneres de
la literatura mèdica de l’època: el comentari a les autoritats mèdiques, el tractat
teòric i de filosofia natural, els aforismes, la summa o compendi de medicina
teòrica, el regiment de sanitat, la monografia especialitzada o el tractament específic
adreçat a un pacient. La seva medicina s’inscriu dins el galenisme, que
arriba a l’edat mitjana gràcies a les traduccions dels metges àrabs. En diverses
de les seves obres, també hi constatem la influència d’Aristòtil. Els tractats de
medicina teòrica inclouen un nombre major de referències a obres seves, ja
que se serveixen de la filosofia natural aristotèlica per a desenvolupar diversos
aspectes de la teoria mèdica. En aquest sentit, Arnau de Vilanova s’esforça a
conjugar la filosofia natural aristotèlica amb la medicina i estableix les competències
de cada una d’aquestes dues disciplines. Així, Arnau va definir la naturalesa
de la disciplina mèdica i de la seva tasca com a coneixement, és a dir, com
una ciència aristotèlica que procedia dels principis de les causes universals cap
als efectes específics. Aquesta concepció va entrar en conflicte amb una altra
manera d’entendre la medicina, més tècnica i pràctica, però amb el temps es va
acabar imposant. Aquest llibre analitza la influència d’Aristòtil en la medicina
i la filosofia natural d’Arnau de Vilanova.
|
