Resum
La transcripció al català de noms de la llengua grega moderna, tant en les traduccions literàries i científiques com en els mitjans de comunicació, no sempre ha estat homogènia ni s’ha ajustat a uns criteris clars i coherents. Per aquesta raó, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha treballat des de fa uns anys, amb la iniciativa i la col·laboració de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes (ACNH), en l’elaboració d’un sistema de transcripció del grec que fos rigorós, complet i sistemàtic, en la línia dels que l’IEC ja ha aprovat per a altres llengües.
El grec modern, amb una gran varietat dialectal, ha assolit en la segona meitat del segle XX un reconeixement oficial definitiu i una estandardització consistent, tot superant l’estadi de diglòssia típica que havia caracteritzat la història moderna i contemporània de Grècia. Partint de la pronúncia d’aquesta llengua estàndard, l’objectiu primordial de la present proposta és que qualsevol catalanoparlant que no sàpiga pronunciar un mot escrit en grec, el pugui veure fàcilment representat en alfabet llatí i pronunciar-lo de manera almenys aproximada a l’original.
No dubtem que aquest document podrà ser de gran utilitat per a escriptors i estudiosos, periodistes, correctors i treballadors dels mitjans de massa, i fins i tot institucions i empreses, que estiguin en contacte amb la realitat social, cultural, política o econòmica de Grècia, tant l’actual com la dels últims segles.
|
