Resum
Els territoris de parla catalana tenen una gran tradició ornitològica. Aquesta obra pretén fer arribar a tots els ornitòlegs el gran llegat històric de l’ornitonímia catalana i vol vindicar-ne l’ús i l’existència del conjunt.
A més, la nomenclatura binomial aplicada a les ciències naturals ofereix una eina molt preuada a investigadors i aficionats perquè permet l’intercanvi d’informació relativa a les espècies de manera estandarditzada i n’evita ambigüitats. És, doncs, de gran valor per als ornitòlegs, ja que, independentment de les seves llengües maternes, els permet identificar una determinada espècie de manera inequívoca. El sistema de nomenclatura científica ideat pel científic suec Carl Linnaeus (Carl von Linné) al segle XVIII es basa en l’ús del grec i el llatí i és plenament vigent avui dia en zoologia, botànica i microbiologia. L’obra que teniu a les mans pretén familiaritzar els ornitòlegs amb aquesta nomenclatura científica aplicada als ocells. A partir del coneixement i la comprensió dels mots usats per definir els gèneres i els epítets específics i subespecífics, l’ornitòleg trobarà en la nomenclatura binomial un recurs i no pas un escull.
En definitiva, el Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans vol esdevenir una eina útil per apropar la nostra fauna ornitològica tant als científics professionals com als aficionats en la seva tasca diària i, al mateix temps, contribuir al reconeixement de les llengües clàssiques i a la preservació d’un dels grans tresors lèxics de la nostra llengua.
|
