Resum
El quart volum de l’Obra completa d’Antoni M. Alcover conté 78 escrits, ordenats cronològicament i, en alguns casos, temàticament, que conformen la major part dels estudis dialectals que el manacorí inicià l’any 1901. Inclou també contribucions d’alguns dels col·laboradors més destacats, com ara el menorquí Francesc Camps i Mercadal, la prolífica informadora de Llofriu i de tot l’Empordà Irene Rocas, l’arxiver d’Igualada Gabriel Castellà i Raich o l’eivissenc Isidor Macabitx. En la majoria de casos els autors responien als requeriments d’informació que Alcover necessitava per poder completar el significat i l’abast de determinats mots o fenòmens lingüístics.
Els treballs redactats per Alcover —alguns dels quals tenen una extensió notable— es poden agrupar, en general, en tres àmbits de l’estudi de la llengua (la fonètica, la morfologia i el lèxic) i mostren la versatilitat de l’autor en relació amb la descripció i anàlisi de la variació dialectal. Entre altres escrits, destaquen “Una mica de dialectologia catalana”, que marca una fita en l’inici dels estudis dialectals a Catalunya i que ofereix una exposició sistemàtica dels fenòmens més rellevants de la fonètica del català de començament del segle XX; diversos articles relacionats amb la morfologia pronominal (“Estudis de sintaxi dialectal”, “Estudis dialectals de sintaxi catalana” i “Lo sistema de comptar per vints a Catalunya”); i un escrit preliminar que ofereix dades essencials sobre el magnífic estudi de la conjugació catalana, La flexió verbal en els dialectes catalans. Finalment, pel que fa al lèxic, cal fer esment de dos treballs sobre lèxic especialitzat relatius al bestiar de llana i al bestiar cabrum (“Vocabulari del bestiar de llana de Manacor” i “Vocabulari del bestiar cabrum”) i les “Consuetuds dels segadors llucmajorers”, text que mostra la vinculació estreta que existeix entre el lèxic i l’antropologia.
|
