Resum
La Comissió d’aquesta Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana,
III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans,
ha treballat amb l’objectiu de seleccionar elements del lèxic oral bàsic i disponible
de la llengua per tal de facilitar un repertori comú als usuaris i,
especialment, als professionals dels mitjans de comunicació de tot el domini, repertori
també extensiu als escriptors de cada àrea dialectal. Així, es donen a conèixer,
de cada varietat geogràfica, les formes genuïnes i, en general, més esteses,
en el conjunt del territori o dins de cada varietat. En aquest darrer cas, d’acord
amb els criteris aplicats a les propostes anteriors per a un estàndard oral (de fonètica
i de morfologia), s’indica que es tracta de variants d’àmbit restringit, que
poden ser usades en cada àrea respectiva en les comunicacions de caràcter públic
(una transmissió radiofònica o televisiva, una conferència, un discurs), però tenint
en compte que els usuaris poden alternar-les amb les variants d’àmbit general,
tant dins de la seva mateixa àrea dialectal, com sobretot en comunicacions
d’abast supradialectal. D’altra banda, que una variant sigui originalment d’àmbit
restringit no ha d’impedir que sigui usada en altres àrees dialectals si els usuaris
qualificats ho consideren estilísticament oportú. Si ja es remarcava la complexitat de l’elaboració de les propostes per a un estàndard
oral de fonètica i de morfologia, no és menor la de l’estàndard lèxic, atesa
la naturalesa menys sistemàtica del vocabulari, els seus límits conceptuals a voltes
poc definits i la seva distribució geogràfica desigual. En fer aquesta PEOLC-Lèxic,
continuem una tradició de la lexicografia històrica catalana.
|