Resum
En els darrers cent anys Barcelona ha estat l’escenari de l’acció d‘una abundant narrativa escrita en català i en d’altres llengües europees.
D’entre aquest ric repertori de relats. Barbara
Luczak ha seleccionat un conjunt de novel·les contemporànies en llengua catalana en què l’espai,
així com la imatge que n’és fruit a través de l’elaboració artística, resulta particularment rellevant per entendre el passat i el present de la metròpoli catalana. En aquest sentit, les lectures que s’hi ofereixen permeten descobrir i caracteritzar algunes formes i funcions de la representació de l’espai barceloní en la narrativa escrita als segles XX i XXI per Mercè Rodoreda, Blai Bonet, Terenci Moix, Carme Riera i Maria Barbal. L’estudi posa de manifest diferents relacions de poder i pràctiques de repressió i
violència que han quedat inscrites en els textos
analitzats. Aquestes qüestions assoleixen un relleu singular en les obres comentades que van
aparèixer en el període franquista, obres que
giren entorn del tema de la culpa. En les novel·les
publicades a partir de la Transició resulta
particularment interessant la problemàtica de
la memòria: una memòria individual i col·lectiva,
complexa i reprimida, recuperada, reconstruïda,
que fa por o reconforta....
Les novel·les tractades en aquest llibre presenten Barcelona com un escenari en què es projecten vivències individuals i col·lectives d’homes i dones habitants de la ciutat, que en van fugir en algun moment i que hi van acabar tornant, que hi van passar tota la vida o que s’hi van estar només de pas.
|
