|
|
||||
La renovació pedagògica és l’intent per repensar i dur a la pràctica una altra cultura escolar, ja que qüestiona el sentit del model educatiu convencional. Des de final del segle XIX hi ha hagut experiències renovadores a Catalunya vinculades a diferents corrents polítics i de pensament. La varietat i multiplicitat d’aquestes propostes s’ha fet especialment evident durant els dos impulsos renovadors del segle XX: els anys vint i trenta, i durant els anys seixanta i setanta. Però la memòria d’aquesta renovació ha estat selectiva i ha deixat en l’oblit part d’una història plena de matisos i possibilitats.Recuperar aquells plantejaments que han quedat al marge de la història canònica de la renovació pedagògica permet aprofundir i analitzar el paper d’uns plantejaments pedagògics que lluiten a contracorrent per transformar la societat des de l’escola. |
||||
