Portal de publicacions > Obres destacades

Publicació de l'acte de celebració del dia de la creació de l'IEC celebrat el dia 18 de juny de 2024 al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'Institut d'Estudis Catalans ha redactat des de l'any de la seva creació, l'any 1907, anuaris i memòries per a publicar-hi les activitats, els treballs i tota la informació relativa a la vida de la institució. Les publicacions que recullen aquesta informació són els Anuaris i les Memòries. Aquestes darreres han comptat des de fa uns anys amb una versió abreujada que es publica amb el títol Síntesi de la Memòria.

Al llarg de l'any del Centenari, entre l'acte inaugural solemne del 16 d'octubre de 2006 i l'acte acadèmic de cloenda del 23 de gener de 2008, s'han descabdellat una seixantena d'actes - congressos, exposicions, cursos, jornades de debat... - Un centenari és una bona ocasió de mirar enrere i fer balanç. I també ho pot ser de reprendre forces i encarar amb esperit renovellat nous desafiaments. L'IEC, ha fet, en el seu Centenari, totes dues coses: ha evocat les fites més assenyalades del passat, els fets externs o interns que han marcat la seva existència, però també ha persistit amb constància en l'acció quotidiana d'una vida que no es detura i, dia a dia, es projecta cap al futur.

La numismàtica de l'Edat Antiga de la Península Ibérica gaudeix de nombrosos estudis parcials, alguns de gran qualitat, però mai s'havia publicat un catàleg general exhaustiu i científicament planejat, de la totalitat de les monedes emeses en aquesta llarga etapa històrica. L'obra s'enceta amb les emissions gregues al segle V abans de Crist i després d'estudiar les monedes d'arrel púnica, i les emissions ibèriques i romanes, es clou al segle V després de Crist amb les singulars emissions barcelonines de l'emperador rebel Màxim Tirà. L'obra es sustenta sobretot en els amplis treballs de referència de Leandre Villaronga, secundat en aquesta ocasió per l'expert especialista en moneda tarragonina, Jaume Benages. L'Arxiu Villaronga, amb més de 60.000 fitxes ha estat el punt de partença de l'obra i l'ampli banc de dades que ha permès unes catalogacions, descripcions, ubicacions cronològiques, sistematització d'emissions i anàlisi de dades ponderals i rareses de la màxima qualitat.

l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), mitjançant la seva Secció Històrico-Arqueològica, i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) han cregut oportú treballar plegats per encetar aquest nou i magne projecte, que ofereix en línia, es a dir, de forma oberta i gratuïta i també fàcilment revisable, un nou i complet Diccionari dels nostres creadors en totes les especialitats de les arts plàstiques, l'arquitectura, la fotografia i el disseny, amb articles més detallats que els de les enciclopèdies generals ja existents. Els redactors de les veus han estat triats entre els historiadors i historiadores de l'art i els experts, entre ells, membres de l'IEC i conservadors del MNAC, més adients d'acord amb les seves recerques o coneixements sobre un artista determinat.

Discursos de recepció com a membres numeraris de la Secció Històrico-Arqueològica

La formació dels museus d'art i d'arqueologia a Catalunya ha estat un fenomen històricament recent. Es poden adduir alguns precedents remots a partir del segle XVI i algunes tímides manifestacions al llarg del XX, però la veritable construcció d'un patrimoni col·lectiu és un fet desenvolupat a partir de les primeres dècades del segle XX amb les activitats de la Junta de Museus. El present Repertori vol omplir aquest buit d'informació, ja que intenta recollir i posar en xarxa una sèrie d'informacions i notícies que han de d'identificar i fer visibles totes aquestes iniciatives individuals i excepcionalment col·lectives de recull i valoració del nostre patrimoni artístic i arqueològic.

The concept and fabrication of stained glass from the Middle Ages to Art Nouveau : 30th International Colloquium Corpus Vitrearum : Barcelona-Cerdanyola-Girona, 4-7 july 2022 / Organized by the Catalan Commitee of the Corpus Vitrearum

Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) han estat una iniciativa científica d'alt contingut cívic, establerta amb criteris d'unitat lingüística, que des de 1913 han convocat periòdicament professionals i estudiants de les diverses branques de les ciències de la vida i de la salut. Hi han participat, a més de metges i biòlegs, que donen nom als congressos, farmacèutics, veterinaris, professionals d'infermeria, bioquímics, psicòlegs, enginyers, ambientalistes, tècnics en alimentació i d'altres camps de les ciències de la vida. Al llarg de la seva història, els CMBLC han produït nombroses publicacions, principalment, llibres de ponències i llibres d'actes dels Congressos, que a partir de 1976 va publicar l¿IEC i que teniu en els documents que segueixen.

Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans és un grup de treball que forma part de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El grup va ser creat l'any 2009 per professionals de diferents disciplines acadèmiques preocupats per la fragilitat i el desequilibri de coneixement que hi ha entorn del patrimoni jardiner dels Països Catalans. Alguns dels seus objectius principals són vetllar per la protecció dels jardins i la preservació de la memòria històrica (tant dels jardins com dels seus creadors), i crear opinió pública sobre la importància i protecció dels jardins.

Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans és un grup de treball que forma part de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'objectiu final d'aquest document és, doncs, elaborar unes reflexions sobre els jardins històrics que puguin ajudar en la tasca de catalogació i preservació dels jardins. En aquest sentit, l'esforç fet pels departaments de Territori i Sostenibilitat i de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la sistematització de la protecció en el planejament urbanístic, amb el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció (en endavant, DC, 2013), és una bona base sobre la qual treballar per a donar valor als jardins històrics i preservar el patrimoni jardiner.

Quan al 1976 va aparèixer el Llibre blanc, per primera vegada es va poder veure una imatge bastant nítida de la natura del país i copsar els valors, l¿estat i els problemes que l¿afectaven. La segona edició, corregida i enterament actualitzada el 1988, aparegué ja en un nou context polític que, malgrat estrenar-se, ja es veia que en els temes ambientals no avançava tant com s¿esperava i, alhora, es constatava que el deteriorament del país; tot i alguns avenços innegables; no s¿havia aturat. En aquest nou treball que ara es presenta s¿amplia el camp de visió, i no només es tracta la natura des del punt de vista dels naturalistes sinó que s¿adopta un enfocament ambiental i social més ampli i s¿intenta evitar una visió excessivament sectorial.

Actes de les Trobades d'Hístòria de la Ciència i de la Tècnica.

Discursos de presentació com a membres numeraris de la Secció de Ciències I Tecnologia

Les obres ofereixen la versió catalana de les guies breus de la IUPAC per a la formulació i nomenclatura dels compostos orgànics, inorgànics i dels polímers.

Després d'haver publicat més d'un miler de Cartes de Carles Riba en quatre volums (1990, 1991, 1993 i 2005), encara me n'han pervingut de noves. Poques però suficients, pel seu interès, per a ser posades ja a l'abast dels lectors i els estudiosos. Esperar de publicar-les en un volum en paper, em va semblar que en podia endarrerir sense data la difusió. Calia trobar un mitjà que les fes accessibles a mesura que anessin arribant, sense dilacions innecessàries. Vaig pensar que les noves eines de comunicació podien ser un ajut decisiu. Per això vaig proposar a Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'edició en línia de noves Cartes de Carles Riba, i assegurar, d'aquesta manera, la continuïtat de l'edició iniciada en paper. La proposta fou acollida amb satisfacció i, malgrat l'obligada austeritat del moment, l'Institut ha posat els mitjans per a construir aquest portal que acabeu d'obrir... [Presentació de Carles-Jordi Guardiola]

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans acompleix la funció d'acadèmia de la llengua catalana que l'Institut té encomanada. Aquesta funció comporta, entre d'altres tasques, l'establiment de la normativa lingüística. És en el marc d'aquesta tasca que, en els darrers anys, la Secció ha elaborat la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC2, abril de 2007), que és l'obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana. Un cop publicat el DIEC2, l'onze de maig de 2007 la Secció Filològica acordà de publicar les llistes de les diferències del DIEC2 respecte del DIEC1. Fruit d'aquest acord és l'obra Novetats del diccionari (Diccionari de la llengua catalana, segona edició), amb què l'Institut d'Estudis Catalans fa públiques les diferències entre el DIEC1 i el DIEC2 pel que fa a la nomenclatura i, doncs, explicita com ha quedat modificada la normativa lèxica en aquesta segona edició del diccionari respecte de la primera.

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), un diccionari de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l'IEC l'any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l'Ortografia catalana (OIEC).

El Ple de la Secció Filològica de l'Institut d`Estudis Catalans acordà, en la seva reunió ordinària del 17 de novembre de 1989, de publicar a la col·lecció Biblioteca Filològica un volum que contingués la sèrie de documents que la Secció havia anat elaborant sobre qüestions de la seva competència (recerca sobre la llengua catalana, establiment i actualització de la normativa lingüística, i seguiment dels processos de normalització lingüística a tots els territoris de llengua catalana). El Ple de la Secció també preveia l`edició d`altres volums a mesura que la quantitat i l`interès del material ho aconsellarien. El primer aparegué el 1990, i els següents, els anys 1992, 1996 i 2003.

L'any 1995 la Secció Filològica acordà de publicar en edició facsímil la setena edició (1933) de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra de 1918. Sense que mai s'hi hagi dit formalment que aquest text tenia caràcter normatiu, de fet tant l'IEC com els lectors del llibre sempre l'hi han considerat.

La «Introducció» de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada el 2016, preveia l'elaboració d'una relació bibliogràfica que fes la funció de llista de referències bibliogràfiques de l'obra. No havent establert prèviament un registre sistemàtic d'aquestes referències, la Secció Filològica, mitjançant la Comissió de Gramàtica i l'Oficina de Gramàtica, ha confeccionat, com a alternativa, una llista de fonts bibliogràfiques dedicades a l'estudi d'aspectes gramaticals de la llengua catalana. Tot i l'extensió, que ultrapassa el que seria esperable en una simple llista de referències d'una obra d'aquestes característiques, no pretén pas ser una relació exhaustiva de la producció bibliogràfica sobre la gramàtica de la llengua catalana publicada d'ençà de l'establiment de la normativa gramatical ni tampoc un banc de dades bibliogràfic.

«El Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, es va publicar en paper per primera vegada l'any 1995. Vint-i-quatre anys i tres edicions després estava exhaurit (la quarta edició era del 2009) i corria el risc de desaparèixer, fins que l'Institut d'Estudis Catalans va considerar que valia la pena de publicar-lo en línia i si es podia anar actualitzant d'alguna manera, encara millor. El dia 27 de març de 2019 s'ha obert al públic, doncs, la cinquena edició d'aquesta obra amb els fitxers de la quarta edició corregits i amb uns quants continguts nous o actualitzats en forma de fitxers en PDF o de remissions a obres de referència, amb un total brut de cent cinc pàgines més que la quarta edició (un 6,6 % més de contingut).»

L'any 2021 l'acord entre la Fundació Pere Coromines i l'IEC va permetre fer més accessible la consulta d'una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l'Onomasticon Cataloniae (OnCat). El fet de passar l'edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l'edició digital va facilitar l'accés i la difusió d'una eina imprescindible per a l'estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L'especialista i el públic interessat en l'origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d'informació cabalosa.

Aquest document s'emmarca en una sèrie d'orientacions que la Secció Filològica de l'IEC ha elaborat al llarg de diversos anys per facilitar la interrelació de la nostra comunitat lingüística amb altres cultures i llengües del món, i especialment aquelles que no comparteixen el mateix sistema d'escriptura (àrab, hebreu, rus, etc.). Confiem que aquesta Proposta de transcripció del xinès al català, elaborada en connexió amb la Guia d'estil per al tractament de mots xinesos en català (2015) del TXICC, amb uns objectius i continguts més amplis, contribueixi a orientar adequadament els usos de la llengua catalana en relació amb la llengua xinesa i que constitueixi un instrument de consulta útil per a les noves necessitats comunicatives de tots els catalanoparlants.

En aquest volum, que forma part de la col·lecció «Informes de l'Institut», es recullen les aportacions a les sessions de diàleg sobre els usos socials del català. Aquestes sessions varen tenir lloc a l'Institut d'Estudis Catalans els mesos de novembre i desembre del 2022 amb participació de membres de totes les seccions. És per això que els punts de vista des dels quals s'enfoquen els usos del català són la sociolingüística, la filologia, la transmissió de la ciència, les aplicacions tecnològiques i, en definitiva, tots els que tenen a veure amb la cultura i el coneixement.

La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, té com a principal objectiu difondre i promoure la recerca científica en l'àmbit del dret català. I, al marge d'altres activitats, ja edita dues revistes periòdiques: la Revista Catalana de Dret Privat i la Revista de Dret Històric Català. Ara, amb l'afany de completar la seva tasca i abastar el conjunt del nostre sistema jurídic, comença un nou projecte editorial: la publicació d'una nova revista digital que duu el títol de Quaderns Francesc Eiximenis: El Dret Públic Català. Una revista que neix aquest any 2022 i que volem presentar amb aquest volum que recull diverses aportacions. El seu objectiu és presentar aquesta edició, rere la qual es publicarà el número 1 de la nova revista també aquest any 2022, centrant-se en aquells aspectes que els consells de redacció i assessor decideixin oportunament.

El diccionari històric de periodistes catalans (DHPC) és un projecte que vol recollir i preservar la periodística catalana - i també la periodística desenvolupada en els territoris d'influència del català, concretament, les àrees valenciana i illenca - des del punt de vista de les persones que hi van participar. Pretenem, per tant, presentar, mantenir i divulgar el treball dels homes i les dones que van contribuir a la feina diària en els periòdics, les revistes, les ràdios i les televisions d'arreu, amb el benentès que, a banda dels escriptors més importants i coneguts, en general la feina periodística dels últims tres segles resulta encara desconeguda des del punt de vista de les persones que la van fer.

L'interès públic per la cohesió social ha anat guanyant importància a mesura que s'ha anat observant l'avenç recent i global dels processos de segmentació comunicativa, de polarització ideològica o de desigualtat econòmica, entre d'altres. Particularment, a Catalunya s'hi ha afegit la preocupació per l'ús polític que s'ha fet sobre una suposada fragmentació de la societat catalana arran de la creixent demanda sobiranista. L'informe que ara es publica presenta una síntesi dels treballs duts a terme per cadascun dels autors, la versió completa dels quals es pot consultar a http://cohesio-social.iec.cat. Tanmateix, és una obvietat que l'informe no ha pogut considerar l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la cohesió social del país, un fet que haurà de merèixer una nova i especial atenció de la comunitat científica.

The book you are holding in your hands has been published to mark the occasion of the 9th EUGEO Congress, convened under the slogan of ¿Geography for our common future¿: a future, which seen from the perspective afforded by the present day, will see us battling with the challenges posed by the climate emergency, the spread of disinformation, the polarisation of societies and a general democratic backsliding. Geography, as a social science that concerns itself with the interaction between societies and their physical environment, cannot remain on the sidelines of these issues. It must contribute to building the knowledge that might mitigate and reverse these trends that forewarn of a bleak future.

La Societat Andorrana de Ciències té entre altres objectius divulgar el coneixement que es fa a Andorra i fer-hi arribar el coneixement que es produeix a l'exterior. Per aquesta raó i d'ençà la seva creació el 1983, edita el contingut de tots els seus actes, ja siguin en les línies anuals del Cicle de Conferències i dels Debats de recerca, en les Diades andorranes a la Universitat Catalana d'Estiu, en les Jornades a Andorra i en els Papers de recerca històrica, a part de publicacions diverses i puntuals o en el seu butlletí El SAC. També coordina les Trobades Culturals Pirinenques i les revistes d'Àgora Cultural fetes amb altres entitats culturals de fora d'Andorra i de dins, respectivament.

Les obres completes reuneixen tota l'obra de Pompeu Fabra, diversa i dispersa en el temps i es complementen amb uns índexs que en faciliten la consulta.