Portal de publicacions > Obres destacades

Publicació de l'acte de celebració del dia de la creació de l'IEC celebrat el dia 18 de juny de 2024 al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'Institut d'Estudis Catalans ha redactat des de l'any de la seva creació, l'any 1907, anuaris i memòries per a publicar-hi les activitats, els treballs i tota la informació relativa a la vida de la institució. Les publicacions que recullen aquesta informació són els Anuaris i les Memòries. Aquestes darreres han comptat des de fa uns anys amb una versió abreujada que es publica amb el títol Síntesi de la Memòria.

Al llarg de l'any del Centenari, entre l'acte inaugural solemne del 16 d'octubre de 2006 i l'acte acadèmic de cloenda del 23 de gener de 2008, s'han descabdellat una seixantena d'actes - congressos, exposicions, cursos, jornades de debat... - Un centenari és una bona ocasió de mirar enrere i fer balanç. I també ho pot ser de reprendre forces i encarar amb esperit renovellat nous desafiaments. L'IEC, ha fet, en el seu Centenari, totes dues coses: ha evocat les fites més assenyalades del passat, els fets externs o interns que han marcat la seva existència, però també ha persistit amb constància en l'acció quotidiana d'una vida que no es detura i, dia a dia, es projecta cap al futur.

La numismàtica de l'Edat Antiga de la Península Ibérica gaudeix de nombrosos estudis parcials, alguns de gran qualitat, però mai s'havia publicat un catàleg general exhaustiu i científicament planejat, de la totalitat de les monedes emeses en aquesta llarga etapa històrica. L'obra s'enceta amb les emissions gregues al segle V abans de Crist i després d'estudiar les monedes d'arrel púnica, i les emissions ibèriques i romanes, es clou al segle V després de Crist amb les singulars emissions barcelonines de l'emperador rebel Màxim Tirà. L'obra es sustenta sobretot en els amplis treballs de referència de Leandre Villaronga, secundat en aquesta ocasió per l'expert especialista en moneda tarragonina, Jaume Benages. L'Arxiu Villaronga, amb més de 60.000 fitxes ha estat el punt de partença de l'obra i l'ampli banc de dades que ha permès unes catalogacions, descripcions, ubicacions cronològiques, sistematització d'emissions i anàlisi de dades ponderals i rareses de la màxima qualitat.

El Diccionari d'historiadors de l'art català (DHAC), que inventaria els historiadors de l'art català de tots els temps està encara en procés d'elaboració. És un projecte de l'Institut d'Estudis Catalans i està dirigit per Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, i Bonaventura Bassegoda, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, l'edició en línia inclou cent seixanta-vuit entrades; un cop enllestida s'encetarà una nova etapa: es farà una selecció dels autors més destacats i es proposarà de fer-ne una edició impresa dins la col·lecció i segell editorial «Memoria Artium», en què participen sis universitats catalanes i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La formació dels museus d'art i d'arqueologia a Catalunya ha estat un fenomen històricament recent. Es poden adduir alguns precedents remots a partir del segle XVI i algunes tímides manifestacions al llarg del XX, però la veritable construcció d'un patrimoni col·lectiu és un fet desenvolupat a partir de les primeres dècades del segle XX amb les activitats de la Junta de Museus. El present Repertori vol omplir aquest buit d'informació, ja que intenta recollir i posar en xarxa una sèrie d'informacions i notícies que han de d'identificar i fer visibles totes aquestes iniciatives individuals i excepcionalment col·lectives de recull i valoració del nostre patrimoni artístic i arqueològic.

The concept and fabrication of stained glass from the Middle Ages to Art Nouveau : 30th International Colloquium Corpus Vitrearum : Barcelona-Cerdanyola-Girona, 4-7 july 2022 / Organized by the Catalan Commitee of the Corpus Vitrearum

Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) han estat una iniciativa científica d'alt contingut cívic, establerta amb criteris d'unitat lingüística, que des de 1913 han convocat periòdicament professionals i estudiants de les diverses branques de les ciències de la vida i de la salut. Hi han participat, a més de metges i biòlegs, que donen nom als congressos, farmacèutics, veterinaris, professionals d'infermeria, bioquímics, psicòlegs, enginyers, ambientalistes, tècnics en alimentació i d'altres camps de les ciències de la vida. Al llarg de la seva història, els CMBLC han produït nombroses publicacions, principalment, llibres de ponències i llibres d'actes dels Congressos, que a partir de 1976 va publicar l¿IEC i que teniu en els documents que segueixen.

Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans és un grup de treball que forma part de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El grup va ser creat l'any 2009 per professionals de diferents disciplines acadèmiques preocupats per la fragilitat i el desequilibri de coneixement que hi ha entorn del patrimoni jardiner dels Països Catalans. Alguns dels seus objectius principals són vetllar per la protecció dels jardins i la preservació de la memòria històrica (tant dels jardins com dels seus creadors), i crear opinió pública sobre la importància i protecció dels jardins.

Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans és un grup de treball que forma part de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'objectiu final d'aquest document és, doncs, elaborar unes reflexions sobre els jardins històrics que puguin ajudar en la tasca de catalogació i preservació dels jardins. En aquest sentit, l'esforç fet pels departaments de Territori i Sostenibilitat i de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la sistematització de la protecció en el planejament urbanístic, amb el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció (en endavant, DC, 2013), és una bona base sobre la qual treballar per a donar valor als jardins històrics i preservar el patrimoni jardiner.

Quan al 1976 va aparèixer el Llibre blanc, per primera vegada es va poder veure una imatge bastant nítida de la natura del país i copsar els valors, l¿estat i els problemes que l¿afectaven. La segona edició, corregida i enterament actualitzada el 1988, aparegué ja en un nou context polític que, malgrat estrenar-se, ja es veia que en els temes ambientals no avançava tant com s¿esperava i, alhora, es constatava que el deteriorament del país; tot i alguns avenços innegables; no s¿havia aturat. En aquest nou treball que ara es presenta s¿amplia el camp de visió, i no només es tracta la natura des del punt de vista dels naturalistes sinó que s¿adopta un enfocament ambiental i social més ampli i s¿intenta evitar una visió excessivament sectorial.

Actes de les Trobades d'Hístòria de la Ciència i de la Tècnica.

Discursos de presentació com a membres numeraris de la Secció de Ciències I Tecnologia

Les obres ofereixen la versió catalana de les guies breus de la IUPAC per a la formulació i nomenclatura dels compostos orgànics, inorgànics i dels polímers.

El Diccionari casteller. Per a la canalla més valenta és una adaptació del Diccionari casteller del Termcat que busca acostar-se als infants, tant castellers com no castellers, per tal que puguin entendre la terminologia d¿aquest àmbit. És per això que el títol del diccionari infantil és el mateix que el del diccionari original, però amb un subtítol ¿Diccionari casteller. Per a la canalla més valenta¿ que fa notori el públic a qui va dirigit. Cal tenir present, a més, que el mot canalla, a banda de fer referència al «conjunt de les criatures, dels infants, d¿una casa» (DIEC2, 2017), també es refereix als infants del món casteller, aquells que ocupen les posicions del pom de dalt: dosos, acotxadors i enxanetes. Així doncs, aquest doble sentit del mot funciona. El diccionari del TERMCAT, en el qual es basa aquesta adaptació, és una publicació en línia de l¿any 2007 que recull un centenar de termes del món casteller.

Era un deure recordar la personalitat d'Antoni M. Badia Margarit arran del centenari del seu naixement, una personalitat polièdrica que va marcar la diferència en el camp de la investigació, l'ensenyament universitari, la gestió acadèmica, units a una conducta ètica i una calidesa humana exemplars. Per això l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar uns actes d'homenatge, celebrats el novembre de 2020, consistents en una obertura (dia 24) i el simposi «Antoni M. Badia Margarit: rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua» (dia 25). Aquest llibre recull les intervencions llegides en tal ocasió, a més de les pertanyents a la jornada que la Universitat de Barcelona (UB) havia previst dedicar-li però que, a causa de la COVID-19, no es va poder celebrar. Els textos aquí reunits cobreixen una temàtica que abraça les esferes de treball on Badia va destacar d'una manera significativa.

L`any 1990 la Secció Filològica de l`Institut d`Estudis Catalans inicià la publicació de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana amb l`opuscle dedicat a Fonètica. La finalitat d`aquesta normativa és donar resposta a les necessitats derivades del pes creixent de la dimensió oral de les llengües dins la societat actual. El segon volum, dedicat a la Morfologia, fou editat el 1996.

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans acompleix la funció d'acadèmia de la llengua catalana que l'Institut té encomanada. Aquesta funció comporta, entre d'altres tasques, l'establiment de la normativa lingüística. És en el marc d'aquesta tasca que, en els darrers anys, la Secció ha elaborat la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC2, abril de 2007), que és l'obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana. Un cop publicat el DIEC2, l'onze de maig de 2007 la Secció Filològica acordà de publicar les llistes de les diferències del DIEC2 respecte del DIEC1. Fruit d'aquest acord és l'obra Novetats del diccionari (Diccionari de la llengua catalana, segona edició), amb què l'Institut d'Estudis Catalans fa públiques les diferències entre el DIEC1 i el DIEC2 pel que fa a la nomenclatura i, doncs, explicita com ha quedat modificada la normativa lèxica en aquesta segona edició del diccionari respecte de la primera.

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), un diccionari de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l'IEC l'any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l'Ortografia catalana (OIEC).

El Ple de la Secció Filològica de l'Institut d`Estudis Catalans acordà, en la seva reunió ordinària del 17 de novembre de 1989, de publicar a la col·lecció Biblioteca Filològica un volum que contingués la sèrie de documents que la Secció havia anat elaborant sobre qüestions de la seva competència (recerca sobre la llengua catalana, establiment i actualització de la normativa lingüística, i seguiment dels processos de normalització lingüística a tots els territoris de llengua catalana). El Ple de la Secció també preveia l`edició d`altres volums a mesura que la quantitat i l`interès del material ho aconsellarien. El primer aparegué el 1990, i els següents, els anys 1992, 1996 i 2003.

Edició en línia, actualitzada, del text imprès publicat en 2019. Conté diverses pestanyes que permeten accedir al text a través d'índexs, text (apartats), remarques, quadres i glossari. A més, incorpora un conjugador i un cercador. La pestanya de quadres dona accés als quadres resum que sintetitzen la informació continguda en la part expositiva de cada capítol. Resulta d'especial interès la cerca per remarques (normatives, descriptives, ortogràfiques i de pronúncia), a través de la pestanya específica o de l'índex de remarques, i la possibilitat de consultar el glossari general o per capítols. S'incorporen, així mateix, enregistraments sonors d'exemples, fins ara consultables gràcies a un codi QR.

La nova edició en línia de la GIEC incorpora les novetats introduïdes en l'elaboració de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la GBU i reuneix el text publicat el 2016 i a la bibliografia publicada posteriorment el 2019. Així mateix, dona accés a la conjugació de tots els verbs que tenen entrada al Diccionari de la llengua catalana (DIEC). Entre les eines de consulta que ofereix aquesta edició, cal destacar dues modalitats especials de cerca: la que permet localitzar només els apartats de l'obra que tracten sobre un determinat mot o concepte o n'aporten informació rellevant (cerca per matèria) i la que permet cercar una forma amb les seves variants (cerca amb variants).

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L'adaptació s'ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d'expressió d?aquest, com a l'estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d'Internet.

Aquesta col·lecció aplega les actes de les activitats més rellevants organitzades per la SCATERM al llarg del curs, generalment en col·laboració amb altres institucions. Fins a l'any 2012, n'han aparegut tres volums: La terminologia i la documentació: relacions i sinergies (2010); Aspectes de terminologia, neologia i traducció (2010), Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (2011).

El 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana.

L'any 2021 l'acord entre la Fundació Pere Coromines i l'IEC va permetre fer més accessible la consulta d'una altra de les obres fonamentals de Joan Coromines: l'Onomasticon Cataloniae (OnCat). El fet de passar l'edició en paper dels vuit volums publicats a Curial (1989-1997) a l'edició digital va facilitar l'accés i la difusió d'una eina imprescindible per a l'estudi, la preservació i la normativització del patrimoni toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L'especialista i el públic interessat en l'origen dels nostres noms de lloc i de persona hi tenen una font d'informació cabalosa.

Aquest volum cartogràfic, que serà consultable pròximament en línia (aldc.espais.iec.cat), com ho són els volums anteriors, anirà seguit d'un altre complementari, en format diferent, que contindrà les taules, la bibliografia, la terminologia lingüística i l'índex alfabètic de tots els mots tractats al llarg de tota l'obra.

La Societat Catalana de Llengua i Literatura acull en aquesta col·lecció monografies o actes de simposis, col·loquis i congressos sobre temes del seu àmbit que, publicades originalment per l'IEC (en solitari o en coedició), estan exhaurides o resulten de difícil accés.

En aquest volum, que forma part de la col·lecció «Informes de l'Institut», es recullen les aportacions a les sessions de diàleg sobre els usos socials del català. Aquestes sessions varen tenir lloc a l'Institut d'Estudis Catalans els mesos de novembre i desembre del 2022 amb participació de membres de totes les seccions. És per això que els punts de vista des dels quals s'enfoquen els usos del català són la sociolingüística, la filologia, la transmissió de la ciència, les aplicacions tecnològiques i, en definitiva, tots els que tenen a veure amb la cultura i el coneixement.

La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, té com a principal objectiu difondre i promoure la recerca científica en l'àmbit del dret català. I, al marge d'altres activitats, ja edita dues revistes periòdiques: la Revista Catalana de Dret Privat i la Revista de Dret Històric Català. Ara, amb l'afany de completar la seva tasca i abastar el conjunt del nostre sistema jurídic, comença un nou projecte editorial: la publicació d'una nova revista digital que duu el títol de Quaderns Francesc Eiximenis: El Dret Públic Català. Una revista que neix aquest any 2022 i que volem presentar amb aquest volum que recull diverses aportacions. El seu objectiu és presentar aquesta edició, rere la qual es publicarà el número 1 de la nova revista també aquest any 2022, centrant-se en aquells aspectes que els consells de redacció i assessor decideixin oportunament.

El propòsit d'aquest a obra és donar a conèixer la continuïtat dels estudis i els treballs relacionats amb l'economia, en sentit ample, als països de llengua i cultura catalanes al llarg del temps. No tenim un propòsit d'exhaustivitat. D'economia també n'han parlat i escrit molts autors, provinents o especialistes en altres camps del saber, però que han tractat de la nostra ciència perquè l'economia és al centre de les preocupacions humanes. Els 341 autors ressenyats s'han ordenat alfabèticament i tenen en comú haver tractat i escrit d'economia en diverses etapes de la nostra història col·lectiva.

Discursos de recepció dels membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

En aquesta publicació s'avalua el coneixement ortogràfic dels aprenents fent una anàlisi fonema per fonema. És una perspectiva necessària que no ha incorporat cap dels escassos treballs fets a Catalunya sobre aquesta temàtica. A partir de les propostes ja avançades d'Alexandre Galí en el seu temps, presenta un marc teòric innovador que considera els processos i els factors que expliquen el coneixement ortogràfic: processos d'aprenentatge, d'exposició a l'escrit, i factors fonològics i morfològics. Aquesta anàlisi critica concepcions errònies que encara hi ha sobre com s'aprèn l'ortografia. Facilita al professorat concepcions acurades sobre el diagnòstic de la competència ortogràfica i proposa aplicacions de cara a la intervenció.

L'interès públic per la cohesió social ha anat guanyant importància a mesura que s'ha anat observant l'avenç recent i global dels processos de segmentació comunicativa, de polarització ideològica o de desigualtat econòmica, entre d'altres. Particularment, a Catalunya s'hi ha afegit la preocupació per l'ús polític que s'ha fet sobre una suposada fragmentació de la societat catalana arran de la creixent demanda sobiranista. L'informe que ara es publica presenta una síntesi dels treballs duts a terme per cadascun dels autors, la versió completa dels quals es pot consultar a http://cohesio-social.iec.cat. Tanmateix, és una obvietat que l'informe no ha pogut considerar l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la cohesió social del país, un fet que haurà de merèixer una nova i especial atenció de la comunitat científica.

Aquesta obra, publicada per l'IEC en format virtual per primer cop en edició crítica, ha estat promoguda per un equip de la Societat Catalana d'Economia i parteix d'una localització de l'original a Boston per part d'Alfons Almendros. El text de Vidal i Guardiola ha estat digitalitzat pels serveis de l'IEC, el qual ha proporcionat el corresponent ISBN. El text original redactat en dos moments de 1944 fou distribuït a Montevideo el 1945 entre els socis del Consejo Permanente de Asociaciones Americanas de Comercio y Producción.Tota la tasca ha estat encapçalada per Xavier Farriols, vocal de la Junta de Govern de la Societat Catalana d¿Economia. Agraïm la col·laboració d'Alfons Almendros, Francesc Artal, Frederic Ribas i Joan Tugores, així com la introducció del descendent de Miquel Vidal i Guardiola, Alex Barnils Vidal.

Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova (3a : 2011 : Barcelona, Catalunya). Barcelona, 7-9 d'octubre de 2011.

The book you are holding in your hands has been published to mark the occasion of the 9th EUGEO Congress, convened under the slogan of ¿Geography for our common future¿: a future, which seen from the perspective afforded by the present day, will see us battling with the challenges posed by the climate emergency, the spread of disinformation, the polarisation of societies and a general democratic backsliding. Geography, as a social science that concerns itself with the interaction between societies and their physical environment, cannot remain on the sidelines of these issues. It must contribute to building the knowledge that might mitigate and reverse these trends that forewarn of a bleak future.

La Societat Andorrana de Ciències té entre altres objectius divulgar el coneixement que es fa a Andorra i fer-hi arribar el coneixement que es produeix a l'exterior. Per aquesta raó i d'ençà la seva creació el 1983, edita el contingut de tots els seus actes, ja siguin en les línies anuals del Cicle de Conferències i dels Debats de recerca, en les Diades andorranes a la Universitat Catalana d'Estiu, en les Jornades a Andorra i en els Papers de recerca històrica, a part de publicacions diverses i puntuals o en el seu butlletí El SAC. També coordina les Trobades Culturals Pirinenques i les revistes d'Àgora Cultural fetes amb altres entitats culturals de fora d'Andorra i de dins, respectivament.

Les obres completes reuneixen tota l'obra de Pompeu Fabra, diversa i dispersa en el temps i es complementen amb uns índexs que en faciliten la consulta.