Resum
El Diccionari d'historiadors de l'art català (DHAC), que inventaria els historiadors de l'art català de tots els temps està encara en procés d'elaboració. És un projecte de l'Institut d'Estudis Catalans i està dirigit per Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, i Bonaventura Bassegoda, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, l'edició en línia inclou cent seixanta-vuit entrades; un cop enllestida s'encetarà una nova etapa: es farà una selecció dels autors més destacats i es proposarà de fer-ne una edició impresa dins la col·lecció i segell editorial «Memoria Artium», en què participen sis universitats catalanes i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Tal com expliquen Fontbona i Bassegoda en el text de presentació del DHAC, els primers a fer història de l'art van ser erudits i estudiosos d'interessos molt amplis o bé viatgers il·lustrats, i no va ser fins a mitjan segle XX que va aparèixer a Catalunya, pròpiament, la figura de l'historiador de l'art. El DHAC aplega aquests historiadors, considerats d'una manera àmplia: s'hi inclouen, per exemple, professionals que, tot i haver destacat en altres camps, s'han dedicat esporàdicament a analitzar artistes o aspectes artístics històrics; també es dóna entrada a escriptors com Josep Pla, que no tenia metodologia d'historiador, però que va redactar àmplies monografies amb un gran valor literari i retratístic sobre figures de l'art català del tombant del segle XIX. El DHAC conté dos tipus d'articles: els que fan referència a historiadors de més edat i als ja traspassats, encarregats a un especialista actual, i els que fan referència als historiadors més joves, redactats i signats per ells mateixos, en els quals figuren les dades essencials i la bibliografia principal.
|
