Resum
L’extensa producció literària de Mercè Rodoreda ha generat un aparat crític igualment extens, basat majoritàriament en consideracions biogràfiques i literariotemàtiques i, en menor proporció, estilístiques i estètiques. En canvi, escassegen les investigacions centrades en l’anàlisi lingüística i traductològica, sobretot aplicades a la narrativa breu, sovint relegada a un segon pla per la indústria editorial, però que en la trajectòria literària de Mercè Rodoreda adquireix una importància cabdal pel que fa a l’experimentació i l’evolució del corpus narratiu de l’autora, com és el cas de La meva Cristina i altres contes, recopilació escollida per a aquest estudi i que obre pas a l’univers fantàstic rodoredià.
Aquesta publicació analitza de manera sistemàtica el procés de traducció a l’italià —llengua molt receptiva a les obres de Mercè Rodoreda— dels contes «El mar» i «L’elefant», continguts en la susdita recopilació, de moment encara no traduïda a l’italià, que es poden considerar emblemàtics del conjunt del llibre. A partir d’un enfocament estrictament pràctic, l’assaig s’obre a aspectes més amplis lligats a la teoria de la traducció i ofereix un panorama molt detallat de les fases prèvies a l’activitat de traducció d’una prosa tan suggeridora i rica, malgrat l’aparent senzillesa, d’una escriptora extraordinària com és Mercè Rodoreda.
|