Resum
La vila de Sant Feliu de Guíxols va viure un període d'enorme prosperitat a la Baixa Edat Mitjana gràcies a les immillorables condicions nàutiques del seu port. Això va permetre que es convertís en un excel·lent port de refugi per a tota mena d'embarcacions, fins i tot per les grans naus mercants. A més, fou un port d'escala de primer ordre, el principal port de la costa de llevant catalana, entre Barcelona i Cotlliure.
Es convertí també en el port comercial de Girona, per on circulaven tots els productes arribats d'arreu de la Mediterrània i els productes de Girona i de l'interior que s'exportaven per via marítima. Aquests factors són els que afavoriren la presència contínua de grans vaixells mercants (coques, naus i naus grosses) al seu port.
D'altra banda, la presència de tècnics i matèria primera adient per a la construcció naval, convertí el port de Sant Feliu de Guíxols en un dels principals centres constructius de tota mena d'embarcacions, i alhora de manteniment i reparació.
Els grans vaixells mercants, a causa del seu volum i pes, s'havien de carenar acostant-los a la riba. Sant Feliu de Guíxols es convertí, juntament a Palamós i Tortosa, en els únics ports on es podien carenar les naus grosses a la costa catalana.
|