Resum
El treball que ara publiquem, Un aspecte de la influència... de Jordi Carbonell i Hortènsia Curell, va ser guardonat per l’Institut d’Estudis Catalans amb
el Premi Francesc Cambó, l’any 1950. Li fou atorgat per una ponència reunida el
dia 13 d’abril d’aquell any i formada per Carles Riba, Ramon Aramon i Serra i
Pere Bohigas, membres de la Secció Filològica, i Marçal Olivar, nomenat per la
Fundació Bernat Metge —tal com es pot veure en el document reproduït a les
pàgines 7 i 8. D’acord amb la documentació conservada a l’Arxiu de l’IEC, Ramon
Aramon i Serra, com a secretari general de l’Institut, ho comunicà oficialment als
guanyadors el dia 15 d’aquell mes i signà el corresponent informe el dia 23 —vegeu
el document a la pàgina 8.
Sens dubte prenent com a base aquest treball, Jordi Carbonell feu una conferència
sobre la «Sintaxi d’Antoni Canals» per a la Secció de Llengua i Literatura
de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, que va tenir lloc a les
19.15 h del dimecres 18 de febrer —que hauria de correspondre a l’any 1953—, al
número 231 del carrer de Provença de Barcelona, és a dir, a casa de Josep Puig i
Cadafalch —vegeu el document a la pàgina 9. I en una nota de Jordi Carbonell,
datada a Barcelona el dia 2 de juliol de 1955 i adreçada a Joan Coromines, llavors
retornat a Chicago, entre altres coses li explica: «Aquest estiu penso també deixar
enllestit i definitivament revisat per a la publicació el treball de la sintaxi interoracional
d’Antoni Canals, que com sabeu vaig fer junt amb la meva esposa». Però
el cert és que aquest treball mai no es va publicar. N’ignorem les causes, però no
resulta gaire sorprenent si tenim presents les greus dificultats que patia l’Institut
d’Estudis Catalans, llavors en la clandestinitat sota la dictadura franquista. Recuperat
el treball seixanta-sis anys després, la Secció Filològica va aprovar publicar-
lo en la reunió ordinària del 13 de maig de 2016, a proposta de la Comissió de Publicacions de la Secció, que en la reunió de l’11 d’abril d’aquell any havia considerat interessant la seva edició i, per aquest motiu, l’havia inclòs en la llista de
publicacions previstes per a l’any 2016. La defunció aquell mateix any de Jordi
Carbonell, que ja no fou a temps de corregir-ne les proves, i les dificultats per
llegir nombrosos passatges d’un original tan antic n’han endarrerit encara uns
anys més la publicació que, finalment, el lector ja pot tenir a les mans. [Nota editorial d'August Bover i Font]
|
