Resum
Àngels i monstres és un estudi sobre els personatges masculins en els contes de Mercè
Rodoreda, que fins ara no havien rebut tanta atenció crítica com els femenins. Més que
una anàlisi narratològica, el llibre proposa una interpretació de la masculinitat tal com
es representa en la narrativa breu de l’escriptora. Una idea fonamental de l’estudi és que
fins i tot aquells personatges que semblen més virils en el fons amaguen un costat femení.
De tota manera, si Carme Arnau apuntava que el punt de vista majoritari en l’obra
rodorediana és femení, Àngels i monstres fa una passa més enllà i afirma que aquesta
perspectiva és, en general, la pròpia de les minories. Aquest caràcter minoritari l’encarnen
personatges com els femenins, però també els homes feminitzats o andrògins, els
pàries i els marginats, a més dels infants i els animals, sense oblidar que tots són fruit de
la imaginació d’una autora que també personifica diferents formes de minorització,
com la de gènere, la lingüística, la cultural i la ideològica.
Precisament l’estètica fantàstica, gòtica i surrealista d’alguns relats permet a Rodoreda
representar aquestes subjectivitats minoritàries tot transgredint les fronteres que separen
els gèneres i les espècies a través del recurs de la metamorfosi. Per tant, l’estudi
suggereix que l’autora fa una crítica de les identitats «fortes», fixes, i proposa per contra
la capacitat de reinventar-se i d’esdevenir «un altre». Rodoreda reflecteix brillantment
els canvis culturals que es produeixen al llarg del segle xx en una galeria de personatges
masculins feminitzats, celestials, infantils, marginals o metamorfosats, que replantegen
les nocions d’humanitat i de gènere. El marc teòric d’Àngels i monstres, constituït pels
estudis sobre gènere i sexualitat i pel posthumanisme, permet examinar la redefinició
dels paràmetres masculí / femení i humà / no humà que porta a terme l’escriptora. La
desviació, les fissures, la monstruositat, la metamorfosi, la inestabilitat, la descomposició
i el caràcter parasitari il·lustren diferents maneres d’aquesta incessant capacitat de
desfer-se i refer-se que posseeixen les minories; de sobreviure, en suma, en un món que
condemna la vulnerabilitat i la diferència.
|
