Resum
Arribar al Capcir no deixa indiferent. Serpentejar per la carretera que hi accedeix des de Cerdanya, passar l'eix del Pirineu a l'altiplà de la Quillana i davallar suaument vorejant el pantà de Matamala per una carretera on no és estrany veure-hi cèrvols. És com accedir a un altre món, o a un món particular, a la capçada del Pirineu: una mena d'illot enlairat batut pel vent de l'oest i pel temut carcanet del nord. Cara avall, la ruta travessa el bosc de pi rojal de la Mata fins trobar la capitaleta d'aquest univers de butxaca verd i blau.
Li han volgut dir comarca, perquè és un territori a part i evidentment no és la Cerdanya ni el Conflent, però segurament és un espai massa menut per a defensar aquesta categoria: un miler i mig d'habitants i una desena escassa de llogarets en un replà entre cimals que s'ateny d'una llambregada.
|