Resum
Ramon Margalef ha estat possiblement el científic català més destacat i influent del segle xx i, alhora, una de les figures més assenyalades de l’ecologia a escala mundial. Les seves aportacions sobre l’aplicació de la teoria de la informació a l’estudi dels sistemes naturals han estat cabdals en la maduració del concepte d’ecosistema. Però el 1943 era un jove aficionat a les ciències naturals que treballava en una empresa d’assegurances i anava quan podia a l’Institut Botànic de Barcelona a determinar algunes de les espècies que trobava a les mostres d’aigua que prenia en qualsevol bassal, font o brollador amb el que ensopegués.
Carl Faust, el fundador de Marimurtra, igualment amant de la natura, va quedar admirat dels coneixements d’aquell jove autodidacte quan Pius Font i Quer li va presentar a començaments de 1943. Es va iniciar així una relació decisiva per al futur del jove Margalef que es va prolongar fins a la mort de Faust i que va quedar reflectida en la copiosa correspondència que varen intercanviar. Aquest llibre dona fe, mitjançant aquesta correspondència, del paper rellevant de Faust en els difícils inicis de la carrera de qui havia de ser un savi de dimensió mundial.
|
