Resum
L’aigua potable, com l’entenem en el segle XXI, no és un recurs natural i il·limitat. Té un cost i està sotmès a una economia basada en la sostenibilitat que comporta indefectiblement un ús energètic eficient. Només una gestió de les aigües basada en una anàlisi de risc sanitari que ens permeti continuar controlant les malalties infeccioses de transmissió per l’aigua i una visió integrativa d’aquest recurs vital sota el prisma d’«Una sola aigua» ens facilitaran de manera sostenible continuar contribuint a un benestar social per a tothom. La nova concepció de gestió de l’aigua digital comporta la digitalització dels
diferents paràmetres en la gestió de les aigües (físics, químics, microbiològics, geològics, socials, econòmics, etc.) i ens ha de permetre una previsió i un aprofitament millorat del recurs per a tots els humans durant aquest segle.
|
