Resum
Cap al 2005, en un article publicat en la revista L’Avenç i titulat «Mercè Rodoreda,
escriptora», Marina Gustà feia patent la necessitat d’un estudi que analitzara la
recepció de l’obra de Mercè Rodoreda per tal de fixar, «lluny de generalitzacions […]
amb tots els recursos documentals necessaris, i sense partits presos», «les línies de
tensió no sempre visibles» i de fer desaparèixer «els automatismes interpretatius». És
com a resposta a aquesta necessitat que naix el present estudi, l’objectiu principal del
qual és resseguir la manera com s’ha construït, al llarg del temps, la lectura de l’obra
literària de l’autora, des de Soc una dona honrada? fins a Mirall trencat.
Estem, per tant, davant d’un estudi original en el panorama acadèmic de les lletres
catalanes que aconsegueix, per mitjà de l’aplicació de tres estadis d’investigació
(recepció crítica, divulgació i posició canònica en el conjunt de la producció rodorediana)
a cadascuna de les obres motiu d’anàlisi, posar de manifest qüestions essencials
sobre les maneres de llegir l’obra rodorediana, inèdites fins ara. Així, al llarg
de l’estudi, es delimiten, entre altres aspectes, el pes que les diferents perspectives
crítiques han tingut en els principals focus de recepció: Catalunya i els Estats Units,
com hi ha hagut tòpics d’interpretació que s’han perpetuat al llarg del temps o com,
en molts treballs acadèmics, s’ha partit de les mateixes hipòtesis per a arribar a conclusions
semblants. En definitiva, es tracta d’un estudi que ens fa ser conscients que
som hereus d’una transmissió que no és neutra ni innocent.
|
