Resum
En l’obra de Mercè Rodoreda hi ha una presència constant del llenguatge i de l’imaginari religiosos. Aquest tret és evident a La plaça del Diamant, especialment en els mites bíblics que emmarquen el relat i en la configuració del món que envolta els personatges: en les paraules, els costums, els objectes. Aquest llibre estudia primerament com es relacionen aquests elements entre si i com marquen el periple vital i l’elaboració dels records i de les visions de la protagonista. A continuació, emmarcant-los dins de l’estudi dels «referents culturals», però també tenint en compte el seu paper en l’estructura i en la cohesió de l’obra, s’analitza com han estat traslladats en les dues traduccions castellanes, les dues gregues i la francesa.
|
