Resum
Mercè Rodoreda, una de les figures més rellevants de la literatura catalana del segle XX,
va veure la seva obra profundament condicionada per la censura franquista. Després de l'exili forçat arran de la Guerra Civil, la seva producció literària es va desenvolupar principalment fora de l'Estat espanyol, fet que li va permetre mantenir una certa llibertat creativa. Malgrat això, les obres que va publicar dins les fronteres van patir supressions, modificacions i retards imposats pels censors, especialment pel contingut simbòlic i existencial que presentaven. Tot i aquestes limitacions, Rodoreda va aconseguir consolidar una veu literària pròpia i reconeguda i es va convertir en un referent de la resistència cultural en llengua catalana. Aquest volum presenta l'estudi de la censura i la recepció de la narrativa de Mercè Rodoreda traduïda al castellà als anys seixanta i setanta, amb l'objectiu de resoldre, principalment per mitjà de l'anàlisi dels expedients de censura, quines obres van publicar-se íntegres, si n'hi va haver de retallades i quins van ser els veredictes que van rebre per part dels censors respecte de les versions originals.
|
