IEC Portal de publicacions > Botiga

Referència: 11165


Autor: Solé, Carlota ; Alarcón, Amado ; Garzón, Lluís ; Terrones, Albert

Llengua, empresa i integració econòmica : l'intercanvi econòmic com a font de canvi lingüístic

Data d'edició: 2005
Descripció física: 254 p. : taules ; 24 cm
Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Secció de Filosofia i Ciències Socials
ISBN: 84-7283-802-1
Col·lecció: Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials ; 32
Editorial: IEC
Resum

Aquest llibre analitza, centrant-se en el cas català, l’efecte de l’ampliació de les comunitats d’intercanvi econòmic sobre les comunitats lingüístiques. La mobilitat dels factors de producció (capital, mercaderies i treball) associada als processos d’integració econòmica, com ara la Unió Econòmica i Monetària, comporta que les empreses es converteixin en un punt de reunió —físic o virtual— de diferents grups lingüístics. És per aquest motiu que les organitzacions han de triar un idioma de treball que ofereixi les taxes més eficients de creació de coneixement i gestió en un context competitiu. La internacionalització de l’activitat i la incorporació de treballadors d’arreu del món en les empreses implica l’elecció d’idiomes de comunicació interna i externa, i fa que uns idiomes perdin funcions comunicatives i d’altres en guanyin. És a dir, s’observen grups lingüístics guanyadors i grups lingüístics perdedors o menystinguts, com a consumidors i també com a força de treball. La recerca constata l’emergència d’uns col•lectius caracteritzats pel fet que els seus capitals lingüístics són essencials per a la inserció professional i esdevenen la clau de la nova clivella lingüística a Europa. Es fa palesa la divisió entre els col•lectius que poden parlar diverses llengües estrangeres amb un elevat valor de mercat, la qual cosa els facilita la mobilitat geogràfica i social, i els que es veuen limitats pel fet de parlar tan sols la seva llengua nacional. Aquestes diferències evidencien que els efectes de la construcció i consolidació de la Unió Europea i la lliure circulació són una font de desigualtat entre treballadors. Els efectes positius de la mobilitat arreu de la Unió Europea (mobilitat social ascendent) són patrimoni ara com ara d’un segment de treballadors molt formats, amb predisposició a la mobilitat geogràfica i amb un gran domini d’idiomes estrangers. Constitueix un grup de treballadors per als quals el mercat de treball és realment europeu. Per a aquest grup els idiomes són clarament un capital econòmic i social amb què poden desenvolupar estratègies de promoció social. Per a gran part de la resta de treballadors, els mercats de treball continuen tenint una connotació exclusivament local; a més, aquest col•lectiu és el més castigat pels processos d’ajustament que representen les deslocalitzacions productives. L’idioma, per a aquest grup, actua com a barrera a la mobilitat, de manera que no pot accedir a les oportunitats de la lliure circulació. Són precisament els aturats europeus els que, tot i ser els millors candidats a la mobilitat geogràfica a la Unió Europea, tenen menys coneixements de llengües estrangeres. Una economia integrada o globalitzada, per tant, no crea automàticament una mà d’obra global.


Afegir a la cistella
  19,00 €  
 

Dades de l´usuari/ària

Per a navegar pel portal necessiteu Mozilla o Microsoft Internet Explorer (recomanem la versió 5.0 o superior).
Amb altres navegadors i/o resolucions podria ser que visualitzéssiu incorrectament alguna de les pàgines del portal.