Resum
En algunes "visions" al·legòriques Hildegarda de Bingen (1098-1179) descriu l'univers creat, la seva constitució material i la seva dinàmica física. L'autora -qui, segons afirma, és empesa per la "veu del cel" a transmetre-les- mostra interès envers aquesta temàtica perquè l'obra creada per Déu constitueix una via de coneixement de l'artífex, el qual, tanmateix, sempre roman en el misteri. Com la mateixa Hildegarda assenyala, la seva recerca espiritual al voltant de la realitat natural es distingeix clarament de l'escrutini filosòfic de la natura que promouen els mestres escolàstics de l'època. No obstant, la concepció de l'univers que presenta l'autora té paral·lelismes significatius amb la filosofia de la natura del segle XII. Aquesta és una de les paradoxes a resoldre mitjançant l'anàlisi de l'obra d'Hildegarda de Binge, una pensadora en constant diàleg amb els esdeveniments del seu temps. La cosmologia d'Hildegarda estableix un pont amb la teologia i l'antropologia. És un àmbit al qual dedica una reflexió aprofundida, continuada en el temps i que vincula a altres sabers, com ara la medicina i la música. L'autora sosté que l'ésser humà es troba connectat amb Déu i també amb el món, i que ha d'aprendre a orientar la seva ànima tot cercant l'ajuda de les forces vives, tant les físiques com les espirituals, en l'univers creat.
|
