Resum
Aquest segon volum de l’epistolari grec d’Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856 - Barcelona, 1937) aplega la correspondència d’aquest gran hel·lenista català des del 1889 fins al 1900. Després de l’aparició, l’any 2006, del primer volum, que recull la correspondència grega de Rubió des del 1880 fins al 1888 i que permet rastrejar els primers contactes de Rubió amb els principals historiadors, filòlegs i polítics grecs d’aquella època, aquest segon volum, que inclou cartes de personalitats tan rellevants de la intel·lectualitat grega del moment com D. Vikelas, S. Lambros, D. Kambúroglus, A. Eftaliotis, coincideix amb un dels moments de major activitat de Rubió en l’estudi de la presència catalana a Grècia en el segle XIV i en la difusió de la literatura grega moderna a casa nostra. Aquest volum, a més, es fa ressò d’alguns dels esdeveniments més importants de la història grega i catalana de la darrera dècada del segle XIX, com el terrible terratrèmol que sacsejà Grècia el 1894, la celebració dels primers jocs olímpics de l’era moderna, a Atenes l’any 1896, l’acte de suport a Creta en la lluita per la independència dels turcs el 1897 —amb la redacció, per part de Rubió, i lectura pública del famós Missatge al Rei dels Hel·lens— o la pèrdua de les colònies espanyoles d’ultramar un any després.
|
