Resum
El ferrocarril és una de les consecucions més atractives de l’enginy humà
perquè es forma amb la participació de gairebé totes les branques de la
tecnociència, és un sistema tècnic estès damunt del territori, ha tingut un
impacte social manifest i singular, ha estat atès per totes les arts i ha esdevingut
un objecte de culte. Al costat de la història, l’economia i la sociologia,
les arts han expressat i expressen què significa el ferrocarril per a la societat,
com ha estat contemplat i quins sentiments ha desvetllat. Des de la
seva aparició, el ferrocarril no ha deixat mai d’interessar els creadors d’arreu,
i les arts catalanes, totes, han participat sempre d’aquest fet.
L’objectiu d’aquest assaig és mostrar com la pintura, la literatura, la
fotografia, el cinema, la música i el còmic han captat i interpretat l’aparició
i el desplegament del ferrocarril a Catalunya, i com han reflectit els
entusiasmes i les reticències que ha anat generant. Comença amb la recepció
que va tenir el ferrocarril i els canvis que va provocar en el paisatge
geogràfic, urbà, industrial i humà. Repassa la representació dels oficis ferroviaris.
Mostra les descripcions artístiques del viatge en tren: com un plaer
desitjat, com una epopeia i, de vegades, com un drama. Exposa com, en
mirar-lo com un espai d’aventura, els autors i els artistes han explicat aventures
vitals, sentimentals i eròtiques viscudes en el ferrocarril. Finalment,
es fa palès com el ferrocarril, molt més que altres consecucions de la tecnociència,
és un objecte de culte i ha estat adoptat com a metàfora del
progrés, de la vida, del batec social, del món de l’artista i del futur.
|
