Resum
Mario Bunge (Buenos Aires, 1919) és, potser, el filòsof intel·lectualment més ambiciós
i prolífic de la nostra època. Al llarg d’una vida gairebé centenària ha desenvolupat
una tasca gegantina: gairebé un centenar de llibres i un miler d’articles de tota
mena. El seu objectiu: explorar i avaluar el gruix del coneixement humà, tot buscant
harmonitzar i encaixar en un sistema filosòfic les tesis i els enfocaments subjacents
en les ciències i les tècniques modernes. En l’obra que coincidí amb el seu norantè
aniversari (Filosofia política, 2009) subratllava, com a pilars que havien sostingut
aquest periple intel·lectual, les sis fites següents: materialisme emergentista; realisme
científic; rigor, exactitud, precisió; sistemisme; dinamicisme, historicisme;
humanisme. I va resumir així la seva opinió general sobre aquesta temàtica: «Judico
que una filosofia sense ontologia és una filosofia invertebrada; sense semàntica és
una filosofia confusa; sense gnoseologia és acèfala; sense ètica és sorda; paralítica
sense filosofia social, i obsoleta si no recolza sobre la ciència. I de cap manera es
pot parlar de filosofia veritable si li manca tot el que acabem d’apuntar».
Aquest Diccionari filosòfic es pot conceptuar com un «breviari de filosofia bungiana
». Està redactat en un estil ben personal, senzill i clar, tot i que no sempre fàcil.
Quant al contingut, cal dir que presenta tesis originals i ben articulades, així com
crítiques punyents dels punts de vista que l’autor jutja errats o estrafolaris. Pel
que fa a l’extensió, la coherència, l’originalitat i la profunditat, val a dir que aquest
llibre condensa una cosmovisió global i agosarada. Convé puntualitzar, a més, que
la concepció general és força refinada, fet que resulta palès quan es pondera amb
quina cura es manegen i s’analitzen molts dels conceptes bàsics escollits. També
cal ressaltar que l’autor es declara rotundament a favor del cientifisme i de l’humanisme,
des d’un bon començament.
|
