Resum
El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939
estudia el sorgiment del periodisme industrial a Catalunya des del final del
Sexenni Democràtic fins a la Guerra Civil. Malgrat la inestabilitat política espanyola i el recurs permanent a les suspensions de garanties i la censura, la
força de la premsa com a fenomen social i econòmic produeix un creixement
exponencial de la publicació de periòdics, amb un pluralisme ascendent, l’expansió de l’ús de la llengua catalana i la formació d’una cultura professional.
En una seixantena d’anys es produeix un salt molt fort, ja que de quatre diaris
a Barcelona i vuit a altres ciutats es passa a dos-cents nou i cent vuitanta-vuit,
respectivament, i d’un tiratge conjunt estimat de 70.000 a 872.000 exemplars.
El resultat és un sistema periodístic català autosuficient, basat en uns diaris de
negoci en castellà que dominen el mercat i un conjunt de diaris polítics d’una
gran pluralitat, entre els quals la llengua catalana va guanyant espai amb l’auge
del catalanisme polític i dels nous corrents culturals.
|
