Resum
Les monedes municipals de Reus i el seu entorn (1464-1718) recupera les actuacions monetàries dutes a terme per les autoritats municipals reusenques anteriors a la Nova Planta de Felip V. El pragmatisme polític de la Catalunya sobirana dels segles xv-XVII permetia que una regalia tan important com era la fabricació de moneda pogués ser delegada en autoritats menudes. Es tracta d’un fenomen singular que no es repeteix en cap dels Estats veïns. I el cas de Reus destaca per la seva singularitat entre les més de vuitanta poblacions catalanes que es van decidir a fabricar moneda pròpia en algun moment entre els segles XIV I XVIII. Destaca en primer lloc perquè és dels més ben documents de tot el país. Però sobretot destaca perquè Reus va ser la població catalana que va mantenir durant més temps moneda pròpia en circulació. Va iniciar les primeres emissions abans del 1467 i, encara que de manera discontinua, continuà les actuacions monetàries fins el 1718, quan ja feia molts anys que la resta de poblacions catalanes havia desistit d’aquest negoci. En molts sentits, el cas de Reus es pot considerar com un model general d’actuació, una síntesi del funcionament de la moneda municipal a tot Catalunya. En aquest estudi hi trobareu retalls de la història local de Reus i de les viles i ciutats veïnes amb les quals mantenia un contacte quotidià. I hi trobareu, sobretot, un instrument per a entendre millor el funcionament de la moneda i les pràctiques que se’n derivaven a la Catalunya dels nostres avantpassats.
|
