Resum
L'any 2004 es va publicar el primer volum d'Obres gramaticals d'Antoni Febrer i Cardona, a cura de Jordi Ginebra. En aquell volum s'editava per primera vegada l'obra Principis generals de la llengua menorquina (1804), juntament amb un parell de textos més, de caràcter gramatical: les Observacions sobre la llengua menorquina per mitjà del pròleg del Pronòstic de l'any 1811, i les Observacions del doctor Parpal sobre l'ortografia menorquina (s/d). En la presentació d'aquell volum s'anunciava ja la preparació d'un segon volum d'obres gramaticals -aquest que teniu ara entre les mans- que aplegaria la resta de les produccions conegudes de Febrer en l'àmbit de la reflexió gramatical: els Principis generals i particulars de la llengua menorquina (1821), la Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars establerts en la gramàtica menorquina (1821) i les Notes sobre la pronúncia i l'ortografia menorquina (1824), totes encara inèdites. Com es veurà, aquest darrer bloc d'escrits, concentrats en uns pocs anys de la maduresa del seu autor, gira tot ell a l'entorn dels Principis generals i particulars i de la seva recepció.
És per això que voldrem centrar el present estudi, que precedeix l'edició dels materials esmentats, en la caracterització de la segona gramàtica de Febrer i Cardona, i en la vinculació d'aquesta obra amb la seva primera gramàtica, quasi vint anys anterior.
|