Resum
Carles Salvador (1893-1955), prolífic poeta, amb més de set-cents poemes escrits, va conrear tots els gèneres literaris amb la voluntat de modernitzar el panorama literari valencià de la primera meitat del segle XX. El poemari Veles i gavines estava llest per a la impremta l'any 1948 i el 1951 havia de formar part de la col·lecció "La Renaixença" de l'Editorial Barcino; tanmateix les circumstàncies no ho van permetre. Setanta anys després, la Fundació Carles Salvador publica els quaranta-nou poemes precedits d'un estudi de l'obra. La mar és el motiu temàtic compartit per totes les composicions; tanmateix, el paisatge marí esdevé símil de l'amor i la sensualitat, sentits i expressat de molt diverses maneres. Tot tipus d'estrofes, des de l'haikú, fins al sonet o l'estança, combinen versos populars heptasíl·labs o clàssics decasíl·labs ben escandits, amb rima consonant, assonant o blancs, juntament amb originals creacions i petites llicències tipogràfiques. En els poemes els trets modernistes, noucentistes i d'avantguarda es fonen en els recursos postsimbolistes com la personificació, la metàfora i l'antítesi. Si en un primer moment va aconseguir allunyar-se de la vella lírica valenciana amb noves formes dites avantguardistes; posteriorment va decidir agermanar l'esclat d'imatges i la mètrica, impregnar-se de la poesia dels clàssics medievals i sintonitzar amb l'esperit de l'època amb l'acostament als poetes coetanis de Catalunya.
|
