Resum
La publicació del professor Elias J. Corey sobre metodologia
general per a la construcció de molècules
complexes (Pure and Applied Chemistry, 1967) va significar
un canvi de paradigma en l’àmbit de la síntesi
orgànica que ha tingut impacte fins als nostres dies.
També cal reconèixer Corey com l’impulsor de l’anàlisi
de problemes sintètics assistida per ordinador amb
la creació d’un programa capaç de generar efectivament
una possible síntesi per anàlisi retrosintètica
(Quarterly Reviews, 1971).
La sistematització de la síntesi de molècules orgàniques
complexes ha acabat essent un cas extraordinari
de creativitat científica plasmat essencialment en dos
aspectes. Primer, les metodologies de la retrosíntesi i
de la programació computacional per a elaborar rutes
sintètiques. Segon, la invenció d’una nova ontologia
per a la química orgànica representada per conceptes
com el sintó i la desconnexió d’enllaços. D’altra banda,
aquestes innovacions s’han de valorar, sobretot, en el
seu context de producció: l’ensenyament de la química.
El 1960, quan Corey va accedir com a professor
a la Universitat de Harvard, va desenvolupar una
aproximació general al disseny de la síntesi orgànica,
per tal que els seus alumnes i els seus investigadors la
poguessin aprendre, dissenyar i programar. Es pot dir,
doncs, que l’anàlisi retrosintètica de Corey va transformar
la pedagogia i la pràctica de la planificació de
la síntesi orgànica en tots els àmbits d’aplicació.
|
