Resum
La moralitat de la política lingüística pretén contribuir a definir les polítiques lingüístiques justes, entenent per "justes" les que són compatibles amb els principis liberal-democràtics. Amb aquest objectiu es fa un estudi comparat de les polítiques lingüístiques del Quebec i de Catalunya, que es proposa extreure d'aquests dos casos particulars criteris generals sobre les limitacions que els principis liberal-democràtics imposen a les polítiques lingüístiques possibles. La discussió se centra en controvèrsies públiques com les que fan referència a la tria de la llengua vehicular de l'ensenyament, el deure de saber una llengua o l'intervencionisme en el sector privat. D'aquesta manera es lliga el pla de la reflexió teòrica amb el pla de les pràctiques polítiques, d'una manera que pot orientar els poders públics (catalans, quebequesos i d'altres casos semblants) en la legitimació de les seves polítiques lingüístiques.
|
